Especialitats

Especialitats

La urologia i andrologia és una especialitat medico-quirúrgica que s’ocupa de l’estudi, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten a l’aparell urinari i retroperitoneu d’ambdós sexes i a l’aparell reproductor masculí, sense cap límit d’edat.

L’ortopèdia i la traumatologia és l’especialitat mèdica que s’ocupa de les ferides i danys causats per accidents o violència sobre les persones, i els mitjans mèdics i quirúrgics per al restabliment de la forma i de la funció de les extremitats, la columna vertebral i les seves estructures associades.​

La reumatologia és una especialitat mèdica dedicada als trastorns mèdics de l’aparell locomotor i del teixit connectiu, en general a problemes mèdics que afecten el cor, ossos, articulacions, ronyons, pell i pulmons, que abasta un gran nombre d’entitats clíniques, conegudes en conjunt com “malalties reumàtiques” a les que s’hi sumen un gran nombre de malalties d’afectació sistèmica: les connectivopaties.

La psiquiatria és una branca de la medicina especialitzada en els trastorns mentals. Els psiquiatres no només diagnostiquen i tracten aquests trastorns sinó que també realitzen investigacions per a comprendre’ls i prevenir-los.

La psicologia infantil és una branca de la psicologia que s’encarrega de l’estudi i l’anàlisi del comportament del nen fins a l’adolescència, centrant-se en el desenvolupament físic, perceptiu, cognitiu, motor i social.

L’oftalmologia és la branca de la medicina que s’encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent-hi l’ull i el cervell. La paraula prové del grec ophthalmos, que vol dir “ull”; així, oftalmologia vol dir “la ciència dels ulls”.

La neurologia és l’especialitat mèdica que, conjuntament amb la neurocirurgia, s’ocupa de les malalties del sistema nerviós, tant central com perifèric.

És l’especialitat mèdica que s’encarrega de les malalties de l’oïda, de les vies respiratòries superiors i de les parts inferiors (nas, faringe i laringe).

A la medicina general trobem el metge de capçalera, que coneix a fons el pacient, les seves expectatives de vida, la seva situació personal, familiar i social, els seus problemes de salut i la seva història global, i per això està capacitat per a decidir conjuntament amb el mateix pacient el tractament a seguir i els objectius a assolir.

L’ atenció es basa en el pacient i no en la malaltia, en la família o l’entorn més immediat del pacient com a condicionant d’un estat de salut. Per tal de poder aconseguir aquest perfil de professional, l’àmbit de coneixements de la medicina de família és molt ampli i inclou pràcticament totes les àrees mèdiques.

La finalitat de la medicina estètica són la restauració, el manteniment i la promoció de l’estètica, la bellesa i la salut, pel que utilitza pràctiques mèdiques i de petit intervencionisme, en el que s’utilitza anestèsia tòpica o local, en règim ambulatori.

L’ obstetrícia és l’encarregada de tenir cura de la gestació des del moment de la fecundació fins al part i puerperi, aquests inclosos. La ginecologia s’encarrega de l’estudi dels òrgans reproductors femenins mentre aquesta no està gestant. Tot i ser originalment dues especialitats, sovint es combinen en una sola per a tenir cura de tot l’espectre de patologia dels òrgans sexuals femenins.

La dermatologia és la branca de la medicina que estudia les patologies i tractaments del sistema dèrmic.

És una rama de la dermatologia que es dedica al tractament de patologies i condicions de la pell i teixits tous, de les mucoses i els annexos cutanis que, no poden solucionar-se amb tractament mèdic i requereixen tècniques quirúrgiques. La cirurgia de la pell amplia la seva acció a la cirurgia cutània general, a l’oncologia, a l’estètica i al làser.

La cirurgia general és l’especialitat mèdica de classe quirúrgica que abasta les operacions de l’aparell digestiu i el sistema endocrí. També inclou l’operació d’hèrnia i eventracions de la paret abdominal.

L’especialitat de l’aparell digestiu és la branca de la medicina que s’encarrega del tub digestiu, el fetge, les vies biliars i el pàncrees. La seva finalitat és la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties digestives.

Pràctica de la medicina tradicional xina i japonesa que consisteix en la introducció d’agulles molt fines en determinats punts del cos humà, per alleugerar dolors, anestesiar zones i curar certes malalties.